1.L’EIX CRONOLÒGIC DE L’EXPANSIONISME CATALÀ A L’EDAT MITJANA:
FEU UN EIX CRONOLÒGIC ON ASSENYALAREU LES SEGÜENTS DATES:
801, 1129, 1148/49, 1229/1245, 1282, 1303/1323, 1436
L’EIX CRONOLÒGIC DE LES RELACIONS POLÍTICOMATRIMONIALS DE LA
CATALUNYA MEDIEVAL:
FEU UN EIX CRONOLÒGIC ON ASSENYALAREU LES SEGÜENTS DATES:
870, 985, 1112, 1137, 1213, 1258, 1386-1416, 1412, 1469
DEFINEIX CATALUNYA VELLA
DEFINEIX ALMOGÀVERS
DEFINEIX UNIÓ DINÀSTICA
DEFINEIX CONSELL REIAL
DEFINEIX GENERALITAT O DIPUTACIÓ DEL GENERAL
DEFINEIX CONSELL DE CENT
DEFINEIX BUSCA
DEFINEIX REMENCES
De l’herencia territorial de Carles I, quin és el regne que no va heretar Felip II, ja que el seu pare li va deixar en herencia al seu germà Ferran?
Qui eren Bravo, Padilla i Maldonado?
Quines són les minories religioses que van ésser perseguides pels reis catòlics ?
Els reis catòlics, Carles I i Felip II són monarques que aprofundeixen en el monopoli de la violència a les seves mans, però què era la Santa Germandat i l’exèrcit permanent?
Els reis catòlics, Carles I i Felip II són monarques que aprofundeixen en la imposició de la seva autoritat mitjançant la gestió; però que era la burocràcia?
Els reis catòlics, Carles I i Felip II són monarques que van tenir èxit amb les seves pretensions gràcies a la possibilitat d’augmentar la tributació; però quin grup social va ésser el principal contribuent?
Quines són les conseqüències dels descobriments?
Batolomeu Dias, Vasco de Gama, Cristòfor Colom, Fernao de Magalhaes i Juan Sebastian Elcano, són diferents personatges europeus relacionats amb els descobriments; però pots explicar que va fer un d’ells?
Ciutats i pobles com Kashgar, Malaca, Zanzíbar, Constantinople, Tombuctú, Zimbawe, etc són molt importants al comerç mundial de productes de luxe al segle XIV... Explicar la funció una d’elles en aquest comerç.
Explica alguna cosa que pensis interessant de la informació que has trobat de l’època en què els teus pares tenien la teva edat. Digues per què és interessant.

OBJECTIUS DIDÀCTICS DEL TEMA DE L'EDAT MITJANA

1. EXPLICAR COM ELS GRUPS SOCIALS PRIVILEGIATS S'ORGANITZEN PER ACONSEGUIR UNA PART DE L'EXCEDENT DELS CAMPEROLS.
2. ENTENDRE CONCEPTES COM: BENEFICIUM, FEU, RESERVA, TINENÇA O MAS, MONOPOLIS, SENYORIU TERRITORIAL, SENYORIU JURISDICCIONAL, HOMANTGE, INVESTIDURA, ETC.
3. ENTENDRE COM ELS CAMPEROLS S'ORGANITZEN PER ACONSEGUIR LLUITAR CONTRA ELS INTERESSOS DELS NOBLES.
4. ENTENDRE CONCEPTES COM: REMENCES, MALS USOS, ETC
5. ENTENDRE COM ES VA FORMANT LAMONARQUIA AUTORITÀRIA. I QUINES SÓN LES SEVES INSTITUCIONS.
6. COL·LOCAR A UN EIX CRONOLÒGIC ELS DIFERENTS FETS D'INTEGRACIÓ TERRITORIAL D'AQUESTS SEGLES
7. ENTENDRE COM L'AUGMENT DE L'APROPIACIÓ DELS EXCEDENTS DELS CAMPEROLS A MANS DELS NOBLES PRODUEIX L'APARACIÓ DE LA CIUTAT
8. ENTENDRE LA SOCIETAT ESTAMENTAL URBANA
9. ENTENDRE EL CONFLICTE ENTRE MERCADERS I ARTESANS
10. ENTENDRE CONCEPTES COM: GREMI, BUSCA, BIGA, ETC.

OBJECTIUS DIDÀCTICS DEL TEMA "L'APARICIÓ DE L'ISLAM. AL-ANDALUS. EL
SEU LLEGAT A CATALUNYA"
1.- COMPRENDRE LES CAUSES DE L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM PEL MÓN.
2.- ORDENAR LES DIVERSES ETAPES DE LA CONQUESTA MUSULMANA DE LA
PENÍNSULA IBÈRICA.
3.- IDENTIFICAR LES DIVERSES ETAPES DELDOMINI SARRAÍ I LES
CARACTERÍSTIQUES DE L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DE
L'AL-ANDALUS.
4.- COMPRENDRE LES CAUSES DE LA DECADÈNCIA DE L'AL-ANDALUS.

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE "LES INVASIONS I LA FI DELMÓN ANTIC.BIZANCI"

1.- ENTENDRE LES CAUSES PER LES QUALS VA SUBSISTIR L'IMPERI ROMÀ D'ORIENT
2.- COMPRENDRE EL SISTEMA TRIBUTARI-MERCANTIL HEGEMÒNIC A BIZANCI.
3.- IDENTIFICAR EL MARC CRONOLÒGIC I GEOGRÀFIC DE BIZANCI, I LES SEVES
CARACTERÍSTIQUES CULTURALS.
4.- IDENTIFICAR ELS DIVERSOS REGNES GERMÀNICS QUE OCUPAREN L'IMPERI ROMÀ
D'OCCIDENT.
5.- IDENTIFICAR EL MARC CRONOLÒGIC I GEOGRÀFIC DELS REGNES VISIGOT I
FRANC, I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES CULTURALS.

Aquí us deixo la programació del 4t Tema (economia)
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
Conèixer la naturalesa de l’activitat econòmica.
Identificar i definir els recursos productius i els agents econòmics.
Descriure el funcionament del mercat.
Descriure les característiques de l’economia europea, espanyola i catalana.
Explicar quins són els problemes i reptes principals de l’economia avui.
Conèixer les diferències que hi ha entre el capitalisme de lliure mercat o individual, el capitalisme d’estat o socialisme real i el socialisme “de veritat”
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. Què és l’economia? La necessitat de triar.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SABER QUE ES NECESSITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES I LA DESIGUAL SATISFACCIÓ DE LES MATEIXES AL Ir I AL 3r MÓN. EL PROCÉS PRODUCTIU I ELS AGENTS ECONÒMICS. EL MERCAT I LA GLOBALITZACIÓ. SOCIETATS CAPITALISTES, DE CAPITALISME D’ESTAT (=SOCIALISME REAL) I SOCIALISTES “DE VERITAT”.
B. Què es necessita per produir a una economia capitalista de lliure mercat.
C. Els protagonistes de l’economia a una economia capitalista de lliure mercat.
D. L’intercanvi econòmic a una economia capitalista de lliure mercat.
E. L’economia europea.
F. Problemes i reptes actuals de l’economia mundial: desigualtats/ globalització.
G. Models econòmics:
1. capitalisme de lliure mercat.
2. capitalisme d’estat
3. socialisme “de veritat”
PROCEDIMENTS
A. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
B. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre unmateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
E. Confecció de mapes conceptuals.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Consciència de l’existència de necessitats il·limitades enfront d’uns recursos limitats a una economia capitalista.
B. Preocupació per les repercussions que pot tenir un sistema econòmic que no té en compte l’entorn natural ni el futur de les generacions posteriors.
C. Valorar positivament el compromís ètic dels ciutadans que intenten incidir en les decisions dels agents econòmics que actualment monopolitzen els centres de decisió.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: ADONAR-SE QUE LA SITUACIÓ DEL III MÓN ÉS RESULTANT EN GRAN MESURA DE LA INTERVENCIÓ “IMMORAL” DEL I MÓN (plantació, zones franques / maquiladores / zones de processament d’exportacions / explotacions primeres matèries...) I QUE L’ARRIBADA D’IMMIGRANTS ÉS UN EFECTE SECUNDARI D’AIXÒ.
D. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
E. Participació i responsabilitat en el treball en grup.

Aquí us deixo la programació del 3r tema
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
Comprendre les principals característiques de l’organització política de la societat.
Conèixer el concepte d’Estat i identificar-ne els elements i les seves formes.
Comprendre el concepte d’organització supraestatal i conèixer els trets essencials de l’ONU.
Conèixer l’organització de l’Estat espanyol i les seves principals institucions i les seves funcions.
Conèixer l’organització subestatal de Catalunya i les seves principals institucions i les seves funcions.
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. La política.
B. L’Estat.
*. OBJECTIUS MÍNIMS:ELEMENTS DE L’ESTAT
C. Les formes de l’Estat.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: DICTADURA-DEMOCRÀCIA-MONARQUIA-REPÚBLICA-FEIXISME
D. L’organització de l’Estat:
*. OBJECTIUS MÍNIMS:ELS OBJECTIUS I LES INSTITUCIONS DE L’O.N.U.
+. OBJECTIUS MÀXIMS:INFORME FITXA DE WEBS DE L’O.N.U., ESPANYA I CATALUNYA.
· Les organitzacions supraestatals: l’ONU.
· Les organitzacions estatals: Espanya.
· Les organitzacions subestatals: Catalunya.

PROCEDIMENTS
A. Lectura i interpretació de mapes polítics i organigrames.
B. Localització de les comunitats autònomes i les províncies d’Espanya.
C. Localització de les comarques... de Catalunya.
D. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
E. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre un mateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
F. Confecció de mapes conceptuals.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Tolerància, respecte i valoració positiva de la diversitat d’opinions polítiques i ideològiques.
B. Participació i responsabilitat en el treball en grup.

Aquesta és la programació d'aula
0-Avaluació inicial
Presentació de la unitat didáctica, dels objectius didàctics i avaluació inicial.
Treball individual/gran grup: Es proposa el joc “Qui sóc? On sóc? a la pàgina web www.democraciaweb.org.
Es pretén motivar l’apropament al tema de la política.
Materials: http://arenys.org/arenyautes/paumontlliure
http://socials2presentacioarenysdemar.blogspot.com
T: 15’
1-La Política
-Treball individual/gran grup:
construcció d’un mapa conceptual de la columna esquerra paràgraf 3 i columna dreta paràgraf 4 pàg 91 del llibre de text. Després posada en comú.
Exercicis pàgina 91
-Materials: -llibre de text: pàg 91
T:45’
2-L’estat
-Treball individual/gran grup:
construcció d’un mapa conceptual de la pàg 92 i paràgraf 3 de la pàg 93 del llibre de text. Després posada en comú.
Exercicis pàgines 92 i 93
-Materials: -llibre de text: pàg 92 i 93
T: 1 sessió
3-Les formes de l’estat
-Treball individual/gran grup:
construcció d’un mapa conceptual de les pàgs 96 i 97 del llibre de text. Després posada en comú.
Exercicis de les pàgines 96 i 97
Visionat i qüestionari de la pel·lícula “El Gran Dictador”
-Materials: -llibre de text: pàg 96 i 97.
–fitxa pel·lícula “El Gran Dictador”
T: 3 sessions
4-L’organització de l’estat: l’O.N.U.
-Treball individual/gran grup
construcció d’un mapa conceptual de la pàg 100 del llibre de text. Després posada en comú.
Exercicis pàg 100
+treball individual d’aprofundiment: realitzar un informe a la classe de les pàgines visitades segons la fitxa de webs.
-Materials: -llibre de text: pàg 100.
fitxa de webs
T: 2 sessions
5-L’organització de l’estat: Espanya
-Treball individual/gran grup
construcció d’un mapa conceptual de la pàg 112 del llibre de text. Després posada en comú.
descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup de l’organigrama de la pàg 112. Després posada en comú.
construcció d’un mapa conceptual de la pàg 114 del llibre de text. Després posada en comú.
Exercicis de la pàg 114
Completar el mapa de les comunitats autònomes annexe
-Materials: -llibre de text: pàgs 112 i 114.
-mapa autonòmic mut d’Espanya
T: 2 sessions
6-L’organització de l’estat: Catalunya
-Treball individual/gran grup
construcció d’un mapa conceptual de la pàg 115 del llibre. Després posada en comú.
exercicis pàg 115
completar el mapa de les comarques de Catalunya
-Materials: -llibre de text: pàgs 115.
–mapa comarcal mut de Catalunya.
T: 1 sessió
7-Avaluació sumativa
Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió
8-Revisió, Autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluacióMaterials: Prova escrita corregida-el KPSI de l'avaluació inicialT: 1 sessió

Aquí us deixo la programació del 2n tema
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
1- Conèixer els processos i els mecanismes bàsics que regeixen els fets socials, i utilitzar aquest coneixement per comprendre les formes diferents d’organització social i els seus mecanismes de canvi
2- Conèixer els drets humans.

CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. Son éssers socials.
B. L’organització de la societat: les normes.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SOCIETAT=GRUPS SOCIALS
ESTRATIFICATS AMB OBJECTIU PROPI
COMPLINT NORMES PRÒPIES I AMB
COMPORTAMENT PROPI (FORMEN UN STATUS)
AL QUAL CADA INDIVIDU HA D’INTEGRAR-SE :
ESTABILITAT O CANVI
C. Estabilitat, conflicte social i canvi social.
D. Les societats modernes
1. Països desenvolupats
2. Europa.
3. Estat espanyol
4. Catalunya.
E. Els drets humans.
+. OBJECTIUS MÀXIMS: TREBALL SOBRE “DERECHOS HUMANOS: APORTACIONES, OMISIONES , INCOMPATIBILIDADES”

PROCEDIMENTS
A. Interpretació de diferents diagrames de temàtica social.
B. Anàlisi dels drets humans personals i col·lectius.
C. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
D. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre unmateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
E. Confecció de mapes conceptuals
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Actitud crítica envers els valors que sustenten la societat actual.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: ADONAR-SE QUE LA
DESIGUALTAT ENTRE DRETS I OBLIGACIONS
ENTRE ELS DIFERENTS MEMBRES D’UNA
SOCIETAT GENERA CONFLICTES SOCIALS.
B. Valorar com irrenunciables els drets humans.
C. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
D. Participació i responsabilitat en el treball en grup.

Aquesta és la programació d'aula
Avaluació inicial
0- Quina societat volem?
– Presentació de la unitat didáctica, dels objectius didàctics i avaluació inicial.
- Treball individual: omplir la KPSI
– Treball en grup:– Pluja d’idees sobre la lletra de la cançó [es pretén motivar la necessitat de l’estudi de sociología]
Materials: http://socials2presentacioarenysdemar.blogspot.com
-KPSI
- lletra de la cançó Imagine
T: 30’

1- Són éssers socials
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 2 de la pàg 59 del llibre de text.
Materials: pàg 59 del llibre de text.
T: 30’

2- L’organització de la societat: les normes.
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup del text de la pàg 72 del llibre de text
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de la pàg 62
Materials: pàgs 62 i 72 del llibre de text.
T: 30’

3- Estabilitat, conflicte social i canvi social.
-Explicació dels conceptes Reaccionari / conservador /reformista/revolucionari fent referència als materials complementaris.(presa d’apunts)
-Petit /gran grup: pluja d’idees sobre la Mafalda.
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup de “Les castes a l’Índia” a la pàg 64 del llibre de text.
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de les pàgs 64 i 65 (no les castes a l’Índia)
Materials: - text de la cançó de lluís llach “viatge a Itaca” / pel·lícula “La estrategia del caracol”)
-còmic de la Mafalda
-pàgs 64 i 65 del llibre de text.
T: 1 sessió

4- Les societats modernes: 1. Països desenvolupats
Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup de “la societat de consum”
Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 3 de la pàg 67
Materials: pàg 67 del llibre de text.
T: 30’

5- Les societats modernes: 2. Europa.
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup del gràfic de barres de la pàg 79
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 2 de la pàg 75 i de l’apartat 3 de la pàg 79
Materials:- pàgs 75 i 79 del llibre de text.
T: 30’

6-Les societatsmodernes: 3. Estat espanyol
Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup dels “canvis en la condició de la dona” de la pàg 80
Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 1 de la pàg 80
Materials: -pàg 80 del llibre de text
T: 30’

7- Les societats modernes: 4. Catalunya
Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup del gràfic del treball immigrant de la pàg 81
Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de la pàg 81
Materials: -pàg 81 del llibre de text
T: 1 sessió

8- Els drets humans./declaració de drets del nen

Treball individual/petit grup: Treball obert sobre 1 dret humà
+Aportacions de l’article en forma d’informe.
Materials: declaració/ campaña/
www.amnistiacatalunya.org/educadors/pdf/index.html
www.margen.org/ninos/derecho4.html
T: 2 sessions

9- Avaluació sumativa
Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió
9-Revisió, Autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluació
Materials: Prova escrita corregida
-el KPSI de l'avaluació inicial
T: 1 sessió

Aquí us deixo la programació del 1r tema:
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
Conèixer els elements que formen una cultura
Conèixer la diversitat cultural del món
Valorar i respectar el patrimoni cultural dels diferents pobles del món.
Potenciar la solidaritat mitjançant el coneixement de l’altre.
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. Elements de la cultura: 1-Les formes de vida.
2- L’estructura social. 3-Les creences
4-Els mitjans de comunicació simbòlica.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: DEFINICIÓ DE CULTURA
+. OBJECTIUS MÀXIMS:
PROCEDIMENTS
A. Extracció d’informació sobre els diferents mitjans de comunicació simbòlica
i les creences a partir de mapes temàtics.
*. OBJECTIUS MÍNIMS:
B. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
C. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre unmateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Interès per conèixer els diferents elements culturals de societats
diferents de la pròpia.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: APRECIAR QUE EL
PATRIMONI HISTÒRIC ÉS UN ELEMENT
FUNDAMENTAL DE LA NOSTRA IDENTIFICACIÓ
COM A POBLE.
B. Valoració dels diferents elements culturals dels diferents pobles de la Terra.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: APRECIAR LA
DIVERSITAT, DE TOT TIPUS , COM UN
ELEMENT ENRIQUIDOR DE LA NOSTRA
PRÒPIA SOCIETAT I PERSONALITAT
ADONAR-SE DELS “QUATRE MALS” DE LA
HISTÒRIA MAL ENTESA (“l’home adult blanc i ric
és qui fa la història, i la resta de la població del món
només jugar un paper secundari”??).
C. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
D. Participació i responsabilitat en el treball en grup.

Ara us recordo quines són les diferents habilitats:
Per descriure s ’utilitzen habilitats cognitives com enumerar, observar,
identificar, seleccionar, comparar, classificar, etc. Quan es refereixen a fets
o situacions socials responen a qüestions com: què és?, com és?, què passa?,
on passa?, quan passa?, com passa?, què fan?, com ho fan?, qui hi intervé?,
com intervenen?, quants són?, com són?, qui són?, què pensen?, com pensen?,
on viuen?, com viuen?, què volen?, com ho volen?, etc.

Les relacions causals han de ser explícites i respondre a preguntes del
per què? o del per a què? S ’ha de respondre a la qüestió del per què? en cada
un dels interrogants plantejats en la descripció: per què passa?, per què ho fa?,
per què és així?, per què hi intervé?, per què ho fan?, per què pensen això?,
per què viuen aquí?, per què viuen així?, per què ho volen?, per què ho volen
així?, etc.
El text explicatiu ha de plantejar tres aspectes molt importants: les
causes, que vol dir el per què?, les motivacions o intencionalitats, que vol
dir el per a què?, i les conseqüències.

Les raons han de procedir del coneixement científic i han de respondre
a preguntes com: quin és el perquè final que ens pot ajudar a entendre tots
els perquès de l ’explicació?, ¿és possible trobar raons fortes i pertinents
que ens ajudin a entendre i a generalitzar el perquè dels diferents perquès
de l ’explicació?, ¿podem trobar raons econòmiques, polítiques, socials
culturals que ens ajudin a comprendre les raons que sobrepassin els per-
quès de l ’explicació i que ens ajudin a trobar el perquè dels perquès?
La justificació ha de fer servir raons i arguments sòlides i ben fonamentades.
No serveixen grans afirmacions, encara que siguin
coherents i pertinents si darrere no hi ha una sòlida base de raona-
ments. És el que en podríem dir justificacions sense fonamentar,
que són aquelles possibles justificacions que no es poden acceptar
com a tals, perquè no hi ha cap raonament ni cap explicació que
permeti una comprensió més aprofundida del que es pretén estudiar. No hi ha
cap tipus de raonament explícit encara que es pugui suposar que hi és implícit.
–Per aprendre a justificar és molt útil i eficaç el treball en equip.
Molt sovint s ’elaboren justificacions encadenades, que són les que
es van construint conjuntament, fruit del coneixement compartit,
és a dir, cada alumne que intervé aporta una o més raons i totes
juntes creen la justificació.
Interpretar vol dir donar elements crítics que ajudin a construir
els coneixements per part de l ’alumne, vol dir donar resposta a «com
podria ser?»,a «com m ’agradaria que fos?»,a «què puc fer per aconseguir que
sigui com m ’agradaria?»...Cal incorporar aquestes qüestions a
l ’ensenyament de les ciències socials si volem que l ’alumne les incorpori
al seu esquema mental d ’anàlisi de la societat. L ’objectiu de la interpretació és
la presa de posició personal respecte a situacions, fenòmens o problemes socials
i permet introduir el «poder ser ».La interpretació dels fenòmens o de la realitat
social suposa donar una visió pròpia de la realitat i obrir perspectives per poder
canviar aquesta realitat, si és el cas. Per tant, la interpretació no és només una
presa de posició personal, sinó que també és una presa de posició a par-
tir dels elements que la condicionen i implica un discurs de compromís
per introduir un possible canvi que pugui millorar el futur. responen a preguntes
com: per què tu creus això?, per què ho dius?,
què penses de...?per què penses això?, per què respons així?
L ’argumentació es pot descriure a partir de quatre operacions fona-
mentals:
–afirmar tesis o arguments,
–justificar el punt de vista que es pretén defensar,
–rebutjar altres punts de vista possibles,
–cedir en certs punts per defensar millor el punt de vista propi.
•quina és la teva opinió?,
•quines raons pots donar per recolzar la teva opinió?,
•si algú estigues en desacord amb tu, quines raons creus que faria
servir?,
•com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?

Ara us recordo l'agrupaments per nivells:
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes es realitza de la següent
manera: Grup 1 són les/els alumnes que al trimestre o curs anterior va tenir una
nota de inferior al Bé (insuficient o suficient); el Grup 2 són les/els alumnes amb
una nota de Bé i el Grup 3 són les/els alumnes amb una nota superior al Bé (notable
i excel·lent).
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes pot canviar durant el curs
de la següent manera: a) pujar a un nivell superior durant el trimestre si a una de
les proves sumatives l’alumna/e supera la nota del seu grup passarà al següent (per
exemple una persona del Grup 1, si obté un 6 a la prova passa al Grup 2); pujar a un
nivell superior al següent trimestre si la seva nota final de trimestre supera la nota
del seu grup passarà al grup següent (per exemple una persona del Grup 1, si obté un
6 a la prova passa al Grup 2)
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes determina la seva feina a
realitzar durant el temps que hi pertany al mateix. Ja què cada grup té assignat un
nivell de treball diferenciat.

Aquesta és la programació d'aula
13. LA DIVERSITAT CULTURAL. ELEMENTS DE LA CULTURA

Avaluació inicial
0-Què saben de la diversitat cultural?
– Presentació de la unitat didáctica, dels objectius didàctics, de l’agrupament per nivells, dels mapes conceptuals, dels recursos telemàtics, de les habilitats i avaluació inicial.
– Treball en grup: es pretén motivar la necessitat de l’estudi de l’antrologia. Realització del KPSI
Materials: http://arenys.org/arenyautes/paumontlliure
http://socials2presentacioarenysdemar.blogspot.com
http://www.blogup.com/paumontlliure2a o b o c
pau_montlliure@hotmail.com
http://cmap.ihmc.us/
KPSI
T: 1 sessió

1-Diferenciació Física: Som una única raça ?
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 1 de la pàg 60 del llibre de text
Materials: llibre de text (pàg 60 1)/ “Sobre racismo y revisión del concepto de barbarie”, nature “The International HapMap Project” i “Integrating ethics and science in the
International HapMap Project”
T: 30’

2-Valors i creences: dues cultures
-Gran grup: Explicació quadre meu (utilitzant mafalda i manolito)
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup de la cançó de Serrat “Pare”
-Treball individual/gran grup: redacció, descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup del text d’ Izard
Materials: llibre de text 602 /quadre meu/ mafalda i manolito/ serrat (pare/plany al mar)/
Izard 34-38/”sabiesa popular”/raimon (t’adones amic)
T: 1 sessió i 30’

3-Elements de la cultura
Treball individual/gran grup:descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup -després de l’explicació dels textos 18-20- realització comentari dels mapes pàgs 60 i 61.
Materials:mapes pàg 60 i 61.
- textos 18-20
T: 30’

4-Cultura “urbana”
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de les pàgines 66, 76 i 81.
Materials: llibre de text 66-76 i 81*
T: 45’

5--Cultura “boscana”
Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de les pàgines 68 i l’apartat 1 de la pàg 71.
Materials: llibre de text 68-711
T: 45’

6-Treball cultura diferent
Treball en grup a classe sobre les creences i els mitjans de comunicació simbòlica.
Materials: text del treball
T: 2 sessions

7-Intercanvi i imposició culturals
Explicació del professor i debat del grup classe.
Materials: -llibre de text 712
-textos pàg10-11
T: 1 sessió

8-Avaluació sumativa
Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió

9-Revisió, Autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluació
Materials: Prova escrita corregida
-el KPSI de l'avaluació inicial
T: 1 sessió